CÀNCER DE LA TIROIDE

El càncer de la glàndula tiroide és un grup de quatre tipus diferents de càncer, el més habitual és el Carcinoma Papil·lar de Tiroide.

Entre un 5% i un 15% de nòduls limfàtics cervicals a la tiroide són malignes i deriven en càncer.

Aquest càncer és un dels que presenta una supervivència més elevada.

TIPUS

Carcinoma Papil·lar (CPT): 80%-85% del total dels càncers de tiroide. Creix molt lentament. Més freqüent en nens i dones en edat de tenir la menstruació. Està relacionat amb l'exposició a les radiacions al cap i al coll. Es pot estendre pels gànglis limfàtics del coll.

Carcinoma Fol·licular (CFT): 5% dels càncers de tiroide. Creix molt lentament. Més freqüent en dones menopàusiques i en poblacions molt allunyades del mar i amb dietes pobres en iode. Es pot estendre per la sang, principalment a l'esquelet i als pulmons.

Carcinoma Medul·lar (CMT): 5%-8%[1] dels càncers de tiroide. Almenys la cuarta part dels casos són hereditaris. es pot extendre per la sang.

Carcinoma anaplàstic: molt rar, menys del 1% dels casos. Creix ràpidament i té un comportament més agressiu que els altres. Més freqüent en gent gran. Les causes són desconegudes.

Fins un 15% dels nóduls de la tiroïdes son potencialment malignes.

 

CIRURGIA SENSE CICATRIUS

CIRURGIA SENSE CICATRIUS

GOLL MULTINODULAR

El Goll és un creixement de la glàndula tiroide externament, en forma de tumoració a la part anterior del coll. Hi ha vegades que aquest creixement no es visible perque es produeix cap a l'interior del tòrax.

Habitualment el nivell d'hormona tiroïdal sol ser normal i no dona símptomes fins que es gran.

Pot donar dificultat respiratòria (per desviació de la tràquia), sobre tot al estirar-se al llit; atrapament nerviòs amb tos irritativa, canvis en la veu o afonia; compressió esofàgica amb molèsties i dificultat al tragar els aliments sòlids o líquids;

Cal ser conscients que els nòduls de més de 3 cm s'haurien d'extirpar pels problemes compressius i pel seu risc de degeneració en càncer de la tiroïde.

El Goll Multinodular por manifestar-se com dificultat al tragar,  tos, canvis en la veu o afonia, també com una dificultat respiratòria, sobre tot al estirar-se.

 

QUIST TIROÏDAL

Un Quist tiroïdal és un acúmul de líquid, que forma una bossa dintre de la tiroides. La gran majoria dels quists tiroïdals són benignes, encara que una petita proporció creixen i donen importants molèsties. Per aquest motiu cal estudiar-los tots.

Habitualment per tractat un Quist tiroïdal es suficient una aspiració del contingut. Alguns casos necessiten l'extirpació parcial de la tiroide.

La majoria dels quists tiroïdals són benignes, una petita proporció creixen i donen importants molèsties i per aquest motiu cal estudiar-los tots.

 

HÈRNIA

Una hèrnia és una protrusió dels continguts de la cavitat abdominal a través del canal inguinal o altre zona com el melic, quan es debiliten les capes internes del múscul, apareix en forma d'inflor.

Les hèrnies poden apareixer a la regió inguinal i també en altres localitzacions com el melic o la zona lateral de l'abdomen.

En general és fàcil reconèixer una hèrnia. Potser noti una inflor sota de la pell . És possible que senti dolor en aixecar objectes pesats , en tossir , en fer força quan orina o fa de ventre.

Són molt freqüents i la seva reparació és una de les intervencions quirúrgiques que es realitzen amb més freqüència.

Una hèrnia no millora en passar el temps ni desapareix per si sola. Només pot empitjorar i limitar la calitat de vida del malalt disminuïnt la seva movilitat i independència.

Una hèrnia no millora en passar el temps ni desapareix per si sola. 

Pot limitar la calidad de vida del malalt disminuïnt la seva movilitat i independència.

 

NÒDUL TIROIDAL BENIGNE

Un nòdul tiroïdal és un creixement anormal de les cèl·lules tiroïdals, que formen un tumor dintre de la tiroides. La gran majoria dels nòduls tiroïdals són benignes, encara que una petita proporció són malignes i per aquest motiu cal estudiar-los tots.

Habitualment per tractat un nòdul tiroïdal és suficient una extirpació parcial de la tiroide.

La majoria dels nòduls tiroïdals són benignes, desgraciadament que una petita proporció són malignes i per aquest motiu cal estudiar-los tots.

 

HIPERTIROIDISME

L'hipertiroïdisme és el terme per a la hiperactivitat del teixit de la glàndula tiroide, resultant en la sobreproducció i, per tant un excés d'hormones tiroïdals lliures circulants: tiroxina (T4), triiodotironina (T3), o ambdues. L'hormona tiroïdal és important a nivell cel·lular, i afecta gairebé tots els teixit del cos.
Quan es produeix aquesta hiperfunció de forma aguda en diem tirotoxicosi.

Les funcions de l'hormona tiroïdal és l'estímulació del metabolisme i és essencial per a la funció normal de la cèl·lula. En excés, sobreestimula el metabolisme causant una "acceleració" de diversos sistemes del cos i símptomes semblants a una sobredosi d'adrenalina. Aquests inclouen batec ràpid del cor i palpitacions, tremolors i els símptomes d'ansietat, també pot produïr diarrea, i pèrdua de pes.

L'hipertiroidisme provoca taquicàrdia i palpitacions, tremolors i els símptomes d'ansietat, també pot produïr diarrea, i pèrdua de pes.

 

HIPERPARATIROÏDISME

L'hiperparatiroïdisme és la hiperfunció de les glàndules paratiroides que fan una producció excessiva d'hormona paratiroïdal (PTH).

Normalment  aquest excés d'hormona (PTH) circulant sòl estar produït per una tumoració o un creixement difús de les glándules, això fa que els ossos es descalcifiquin i el Calç circuli per la sang en excès.

Els símptomes que poden tenir els pacients son mal de cap, irritabilitat, dolors osteoarticulars, hipertensió arterial, osteoporosis, inclús còlic nefrític... com molts malalts són dones, aquests símptomes poden ser atribuïts a la menopausa.

Les manifestacions més freqüents de l'Hiperparatiroidisme son el dolors osteoarticulars, mal de cap, irritabilitat, osteoporosi, hipertensió arterial,  inclús còlic nefrític.

 

TUMORS SUPRARRENALS

Les suprarrenals poden espatllar-se. Hi ha enfermetats que no produeixen alteracions hormonals detectables i per tant son molt difícils de diagnosticar, són els tumors no-funcionants (adenoma, mielolipoma...)

Habitualment no dona símptomes reconeixibles o específics, tot i que pot apareixer dolor i malestar abdominal o alteracions per compressió visceral.

Es diagnostiquen de manera incidental (troballes ocasionals al buscar altres malalties).

Altre tipus són els que produeixen alteracions hormonals (defecte o excés), com l'adenoma, feocromocitoma, sd. Cushing...

El diagòstic el fem a través de l'estudi dels símptomes reconeixibles per aquest excés o defecte de l'hormona en concret.

És necessari estirpar la glàndula en la majoría de tumors benignes no funcionants de > 4 cm, i sempre en tots el benignes funcionant i el càncer.

Són frequents les metàstasi d'altres tumors.

És necessari estirpar la glándula en la majoría de tumors benignes no funcionants de > 4 cm, i sempre en tots el benignes funcionant i el càncer.

 

PEDRES A LA VESÍCULA BILIAR

La vesícula biliar o vesícula cística, o popularment bufeta del fel, és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (bilis) produït al fetge.

De vegades es poden desenvolupar càlculs biliars a la vesícula biliar (pedres) o pòlips al seu interior.

Si descubrim accidentalment la seva existència i no han donat mai cap problema o alteració en la digestió, només caldrà seguir controls rutinaris. Hem de saber que a vegades poden donar molèsties que s'atribueixen a altres malalties.

Si la vesícula no funciona adecuadament o té pedres al seu interior, pot donar símptomes fàcilment identificables com: dolor còlic a la regió del fetge, digestions pesades, sensació d'inflor a la zona de l'estòmac, diarrees... si això s'acompanya de nàusees, vòmits, dolor que no cedeix amb les hores o febre, podem estar davant de l'anomenat còlic mantingut o inclús d'una Colecistitis Aguda (procés d'inflamació i infecció de la vesícula).

L'aparició de dolor còlic, nàusees, vòmits o febre ens alerta que la vesícula està patint i ha d'ésser extirpada per evitar problemes majors.

Si tenim pedres a la vesícula i detectem l'aparició de dolor còlic, nàusees, vòmits o febre ens alerta que la vesícula està patint i ha d'ésser extirpada per evitar problemes majors.